Estimats futurs mestres,
A classe de COED hem començat a parlar de la comunicació. Després de la lectura de set articles sobre el fet comunicatiu i la posada en comú que ha fet cada grup, ens hem adonat que comunicar-se no és només parlar, aquest fet comporta més aspectes.
En primer lloc, el meu grup hem llegit "Fer silenci" de F. Torralba. Aquest text parlava de la necessitat de fer, no només silenci exterior, sinó també silenci interior per tal de prendre consciència real sobre allò que està explicant aquell que ens parla.
Aquest text estava molt relacionat amb el primer capítol del llibre, "Escoltar i sentir". Parlava de que encara que semblin sinònimes aquestes dues paraules, són ben diferents. Per una banda, escoltar sorgeix del desig de trobar resposta d'allò que s'està dient. Per l'altra, sentir és un acte involuntari que no podem controlar. Per tant, si de debò volem interioritzar el que ens diu l'emissor hem d'aprendre a escoltar atentament.
Un altre article comentat ha sigut "Gramàtiques del silenci" de S. Serrano. El text diu que la gran part de la comunicació ve donada per la comunicació no verbal, per tant, hem de intentar ser coherents amb allò que diem amb paraules (comunicació verbal) i amb allò que diem amb gestos, to de veu o actituds (comunicació no verbal). De la mateixa manera, el grup alhora d'exposar-ho, ens han explicat que el bon comunicador, segons Serrano, és aquella persona empàtica, que sap generar actituds positives als oients.
Altres textos que hem comentat han sigut "Una imatge val més que mil paraules" (Tuson), "Un tramvia anomenat text" (Pagès) i "El regal de la comunicació" (Serrano). El primer d'aquests deia que la llengua ens permet crear imatges mentals infinites, el segon parlava sobre el codi escrit i la seva eternitat, i, per últim, el tercer feia referència a la convivència que ha d'haver-hi amb la gran quantitat d'informació en l'era de les noves tecnologies.
"Aprendre i créixer" de Bosch ha sigut la lectura que penso que és més significativa per aquells que volem arribar a ser mestres en un futur. Mitjançant la història d'un nen i una mestra, ens fa entendre que els mestres hem de mostrar el sentit d'allò que estem ensenyant. Estic completament a favor d'aquest sentit de l'educació, ja que si un nen mostra interès per allò que ha d'aprendre, la meitat de l'aprenentatge ja el tindrà gravat.

En relació amb el tema anterior, us relataré una anècdota de la meva infància. Un bon mestre, a l'escola, va preguntar a un noi perquè no s'havia après les capitals d'Europa, ell va contestar que no tenia prou memòria. El mestre va deixar el tema de banda i al cap d'una estona li va preguntar quins eren els jugadors del Barça. El meu company, amb un somriure d'orella a orella, això sí que ho sabia, va respondre dient el nom de cada jugador i la posició que ocupava al camp. El mestre va riure i va dir: "Tu sí que en tens, de memòria. El que passa és que les capitals d'Europa no t'interessen!" Llavors, ens va explicar que per estudiar havíem de veure un sentit d'allò que estàvem aprenent.
Les idees que podem extreure del dia d'avui sobre el fet comunicatiu són:
- La comunicació és verbal i no verbal.
- No només es comunica aquell que parla, sinó també aquell que sap escoltar i fer silenci interior.
- Hem d'aprendre a gestionar bé la gran quantitat d'informació que trobem avui dia a la xarxa.
- Com a futurs mestres, hauríem de mostrar el sentit de cada aprenentatge.
Al principi d'aquesta entrada he fet referència a que la comunicació no és només parlar. Una comunicació eficaç serà aquella en la que es tingui un domini d'aquestes quatre habilitats : parlar, escoltar, llegir i escriure. Llegir i escoltar correspondria al fet de comprendre un missatge donat, i parlar i escriure seria l'expressió articulada o escrita del nostre pensament.